Hola Família!
Seguim amb els dimecres crítics! Aquest pròxim 4 de desembre a les 18:30 passarem el documental 4F: Ni oblit ni perdó. Comptarem amb la presència de Mariana Huidobro (mare de Rodrigo Lanza, condemnat pel cas 4F).
El Cas 4F és un dels casos de corrupció més grans que s'han destapat a Barcelona. Dos Guàrdies Urbans, Víctor Bayona (24.751) y Bakari Samyang (24.738) condemnats per tortura, denúncia falsa, simulació de delicte, van ser els testimonis claus per la condemna de Rodrigo Lanza (fins avui 4 anys a la presó) i Patricia Heras (que es va suïcidar desprès de 6 mesos de presó el 26 d’abril de 2011) i altres 7 companys inculpats injustament al cas de Sant Pere més Baix el 4 de febrer de 2006.
Part del judici penal es va perdre però el judici històric s’està guanyant, i per a això necessitem la màxima difusió d’aquesta dramàtica història de corrupció, tortures, segrest i mort.
El 4 de febrer de 2006:
El 4 de febrer del 2006 algú va llançar un test des d’una casa ocupada (propietat de l’Ajuntament) en la qual se celebrava una festa, i va deixar ferit de gravetat un agent de policia.
L’Ajuntament i la policia, davant la impossibilitat d’esbrinar qui havia tirat el test (ja que a l’interior de la casa hi havia unes 3000 persones) van decidir fer un muntatge en el qual inculpaven persones innocents que no van ser dins la casa, algunes d’elles ni tan sols a la zona. Les consqüències directes del muntatge es poden descriure així:
- Álex Cisternas i Juan Pintos van complir 2 anys de presó preventiva i uns altres 2 de presó i tercer grau.
- Rodrigo Lanza va complir 2 anys de presó preventiva i avui dia continua tancat.
- Álex, Rorigo i Juan van ser torturats durant la detenció i els dies posteriors de calabós per la policia; la seva denúncia per tortures mai no va prosperar.
- Patricia Heras va passar 2 meses a la presó i 4 mesos en terce grau fins que el 26 d’abril del 2011 va decidir llevar-se la vida.
El primer judici (a l’Audiència Provincial de Barcelona, febrer del 2008) va dur-se a terme amb múltiples irregularitats, no van acceptar-se les proves de la defensa i l’única prova de l’acusació va ser el testimoni de dos guàrdies urbans: Bakari Samyang i Víctor Bayona. Es va presentar un recurs al Tribunal Suprem (juliol del 2009) que va ratificar la sentència i va augmentar les condemnes («això per queixar te»). Actualment restem a l’espera d’una resposta del Tribunal Constitucional, davant del qual es va presentar un altre recurs.
Ara, per desmuntar aquesta estratègia de la policia i l’Ajuntament de Barcelona per crear bocs expiatoris comptem amb una nova eina que acaba de sortir a la llum:
Els agents de la Guàrdia Urbana que van ser la peça clau del cas, Samyang i Bayona, aniran a la presó per torturar el fill d’un diplomàtic (Sentència de la secció 5ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, del 17 d’octubre del 2011). La sentència també evidencia que van simular delicte i falsejar l’atestat, cosa que qüestiona sobrerament la credibilitat de les seves declaracions com a testimonis de càrrec en el cas 4F.
A més, Amnistia Internacional (vegeu informe «Sal a la ferida») i les defenses vam denunciar les tortures patides pels acusats del 4F i un sector dels jutges de Barcelona ens va tractar de mentiders. La jutgessa del Jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, es va negar a investigar les tortures patides: la seva feina estava contaminada, no podia instruir els dos processos alhora.
Ajuda a difondre la veritat, que el procés següent del cas 4F (el recurs al Constitucional) pugui estar finalment basat en la justícia i no en la mentida.
Que la denúncia per les tortures patides per Rodrigo, Álex i Juan prosperi i es reobri, ja que els acusats d’aleshores (Samyang i Bayona) són els mateixos torturadors ara condemnats.
US ESPEREM AQUEST DIMECRES!!!
Seguim amb els dimecres crítics! Aquest pròxim 4 de desembre a les 18:30 passarem el documental 4F: Ni oblit ni perdó. Comptarem amb la presència de Mariana Huidobro (mare de Rodrigo Lanza, condemnat pel cas 4F).
El Cas 4F és un dels casos de corrupció més grans que s'han destapat a Barcelona. Dos Guàrdies Urbans, Víctor Bayona (24.751) y Bakari Samyang (24.738) condemnats per tortura, denúncia falsa, simulació de delicte, van ser els testimonis claus per la condemna de Rodrigo Lanza (fins avui 4 anys a la presó) i Patricia Heras (que es va suïcidar desprès de 6 mesos de presó el 26 d’abril de 2011) i altres 7 companys inculpats injustament al cas de Sant Pere més Baix el 4 de febrer de 2006.
Part del judici penal es va perdre però el judici històric s’està guanyant, i per a això necessitem la màxima difusió d’aquesta dramàtica història de corrupció, tortures, segrest i mort.
El 4 de febrer de 2006:
El 4 de febrer del 2006 algú va llançar un test des d’una casa ocupada (propietat de l’Ajuntament) en la qual se celebrava una festa, i va deixar ferit de gravetat un agent de policia.
L’Ajuntament i la policia, davant la impossibilitat d’esbrinar qui havia tirat el test (ja que a l’interior de la casa hi havia unes 3000 persones) van decidir fer un muntatge en el qual inculpaven persones innocents que no van ser dins la casa, algunes d’elles ni tan sols a la zona. Les consqüències directes del muntatge es poden descriure així:
- Álex Cisternas i Juan Pintos van complir 2 anys de presó preventiva i uns altres 2 de presó i tercer grau.
- Rodrigo Lanza va complir 2 anys de presó preventiva i avui dia continua tancat.
- Álex, Rorigo i Juan van ser torturats durant la detenció i els dies posteriors de calabós per la policia; la seva denúncia per tortures mai no va prosperar.
- Patricia Heras va passar 2 meses a la presó i 4 mesos en terce grau fins que el 26 d’abril del 2011 va decidir llevar-se la vida.
El primer judici (a l’Audiència Provincial de Barcelona, febrer del 2008) va dur-se a terme amb múltiples irregularitats, no van acceptar-se les proves de la defensa i l’única prova de l’acusació va ser el testimoni de dos guàrdies urbans: Bakari Samyang i Víctor Bayona. Es va presentar un recurs al Tribunal Suprem (juliol del 2009) que va ratificar la sentència i va augmentar les condemnes («això per queixar te»). Actualment restem a l’espera d’una resposta del Tribunal Constitucional, davant del qual es va presentar un altre recurs.
Ara, per desmuntar aquesta estratègia de la policia i l’Ajuntament de Barcelona per crear bocs expiatoris comptem amb una nova eina que acaba de sortir a la llum:
Els agents de la Guàrdia Urbana que van ser la peça clau del cas, Samyang i Bayona, aniran a la presó per torturar el fill d’un diplomàtic (Sentència de la secció 5ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, del 17 d’octubre del 2011). La sentència també evidencia que van simular delicte i falsejar l’atestat, cosa que qüestiona sobrerament la credibilitat de les seves declaracions com a testimonis de càrrec en el cas 4F.
A més, Amnistia Internacional (vegeu informe «Sal a la ferida») i les defenses vam denunciar les tortures patides pels acusats del 4F i un sector dels jutges de Barcelona ens va tractar de mentiders. La jutgessa del Jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, es va negar a investigar les tortures patides: la seva feina estava contaminada, no podia instruir els dos processos alhora.
Ajuda a difondre la veritat, que el procés següent del cas 4F (el recurs al Constitucional) pugui estar finalment basat en la justícia i no en la mentida.
Que la denúncia per les tortures patides per Rodrigo, Álex i Juan prosperi i es reobri, ja que els acusats d’aleshores (Samyang i Bayona) són els mateixos torturadors ara condemnats.
US ESPEREM AQUEST DIMECRES!!!
