Cinema diumenge 19!!!


Aquest diumenge 19 de desembre tanquem el nostre particular homenatge a Luis García Berlanga amb la pel.lícula "La vaquilla" (1985, ESP, 122 min.). Com sempre, a partir de les 19.30h... llums, càmera... ACCIÓ!!!

Us hi esperem!!!



SINOPSI

La vaquilla és un llargmetratge on el director valencià, Luis García Berlanga, ofereix una visió grotesca de la Guerra Civil a través d’un grup de soldats republicans infiltrats en territori nacional.

Durant la Guerra Civil Espanyola, en el front d’Aragó i a les seves trinxeres, els altaveus del bàndol nacional anuncien les festes d’un poble proper, on es torejarà una vaqueta. Diversos soldats republicans decideixen infiltrar-se en territori enemic per raptar a la vaquilla, en un intent per aconseguir menjar i acabar amb la festa de l’enemic.

Cinema diumenge 5!!!


Bones!!

Aquest diumenge 5 de desembre torna el millor cinema a El Local a partir de les 19.30h amb un cicle molt especial: "In memoriam Berlanga". La pel.lícula escollida per a l'ocasió serà "El verdugo" (1963, ESP, 87 min.) i completarà el cicle "La vaquilla", el proper 19 de desembre.


Yo he dicho siempre que esta sociedad es una mierda pero,
por desgracia, mi cine y yo navegamos en el barco de esta sociedad.

Puede que no sepa dar un golpe de timón a este barco pero, por si acaso,

lo que hago es mear siempre en el mismo sitio, a ver si consigo abrir

un agujero por el que se termine hundiendo el barco.



Luis Garcia Berlanga




El passat 13 de novembre ens va deixar un gran cineasta, però per sort ens va deixar l’herència de grans pel·lícules. Normalment, als cicles de cinema no fem cicles d’autors, però creiem que aquesta ocasió ho mereix i així poder entrar en la ment d’aquest gran cineasta, Luis Garcia Berlanga. Ja és complicat saber perquè fem un determinat dibuix o escribim qualsevol història com perquè ara volguem entrar en la ment i la imaginació d’una altra persona. Però en aquest cicle, anomenat “In memoriam Berlanga”, intentarem viatjar per la ment de Berlanga o com diuen molts crítics a un altre “somni”, el somni berlanguià. L’obra d’en Luis Garcia Berlanga és el resultat del talent, la tècnica i la imaginacó creativa d’un autor, un director que ha creat un estil molt propi.

Quan es parla de Berlanga no només hem de parlar de Bienvenido Mister Marshall, més aviat s’ha de parlar de les més de vint pel·lícules fetes per ell on busca el seu llenguatge propi, un nou llenguatge submergit en una època amb bastants obstacles per a poder expressar-se. Un creador que va saber deixar veure les seves inquietuts i pensaments quan era molt difícil fer-ho. En les seves pel·lícules podrem veure com un gest val més que mil paraules i com unes paraules prohibides poden dir-se sense que es notin.



SINOPSI

El Verdugo ens explica la historia de José Luís, un treballador dels serveis funeraris que coneix a un botxí a punt de jubilar-se, i a través d’ell a la seva filla Carmen, una jove amb la qual ningú es vol casar per no establir relació amb el botxí. José Luís i Carmen s’enamoren i decideixen casar-se. Amadeo, el vell botxí, opta a un pis de protecció oficial, i aquest vol que entri el seu gendre dins el gremi i que es faci botxí. José Luís accepta la professió amb l’esperança de què a través d’indults i les escasses penes de mort tingui que exercir la professió. Però finalment apareix una pena de mort, tant el botxí com la víctima esperen l’indult però no arriba i es veu obligat a fer front a la seva professió. Es veu que Berlanga es va inspirar en un fet real per a portar a terme aquest film!Encara a dia d’avui, una de les millors comèdies negres de tots els temps.

Futbol és revolució!!!


Després d'una repassadeta a Mourinho, Cristiano, Ramos, Floren i companyia... ara és el nostre torn!!!

sí, companys/es!!!tots els dissabtes a les 16h al poliesportiu (excepte els que toqui esmaixar el feixisme) futbol sala revolucionari!!!

va, animeu-vos, que ens ho passarem d'allò més bé i farem una mica d'esport!!!

salut!!

Vermut jazz diumenge 28!!!


Doncs, això, tornem amb els vermuts el diumenge!


Hi haurà degustació de tapes a càrrec de la barra i bona música a càrrec d'un quintet de jazz ben conegut per nosaltres!


Salut!

Presentació de la candidatura DES DE BAIX!!!


El proper dimarts dia 23 de novembre a El Local, a les 19,30 h. es farà la presentació de la candidatura DES DE BAIX, que concurrirà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Una veu diferent que es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya, una coalició que defensa una política de ruptura amb l’actual ordre de coses.

Us hi esperem!!

Xerrada-presentació del llibre: "Advocats sindicalistes i obrers rebels"!!!


El proper dimecres dia 12 de desembre a les 19,30 h es presentarà a El Local el llibre “Advocats combatius i obrers rebels”, editat per Ecos i escrit per Jason Janer, Raimon Gassiot, Jordi Pujol i Laura Zenobi.

Durant el franquisme, els advocats laboralistes van posar tota la seva capacitat professional al serveis dels treballadors en el marc d'un règim que pretenia assegurar autoritàriament la seva subordinació i que, per tant, els negava els drets més fonamentals, tant individuals com col•lectius. La seva actuació contribuí a la lluita dels treballadors per defensar els seus interessos i els seus drets davant d'una patronal i un règim clarament hostils.

El llibre recull els resultats d'un treball de recerca que ha analitzat la pràctica dels advocats i advocades del Col•lectiu Ronda en conflictes obrers durant el final del franquisme i la Transició.

La recerca ha estudiat la implicació d'aquests professionals en l'articulació de l'antifranquisme i, de manera més específica, en el desenvolupament d'un moviment obrer assembleari i autogestionari, sense deixar de banda la caracterització dels conflictes i la trajectòria del Col•lectiu Ronda i dels seus advocats. D'aquesta manera, la recerca i el llibre que se'n deriva, ha volgut posar el seu gra de sorra al coneixement i la divulgació de la realitat del moviment obrer i dels advocats laboralistes durant el franquisme i la Transició,
La presentació del llibre anirà a càrrec d’en Raimon Gassiot, editor i coautor del llibre, d’en Francesc Gallisà, advocat del Col•lectiu Ronda i d’Ignacio Ruiz, sindicalista de la FTC- IAC, membre del Comitè d’Empresa de Delphi Sant Cugat.

Us hi esperem!!

Cinema diumenge 21!!!


Aquest diumenge 21 de novembre, després d'una necessària i revolucionària jornada de treball col.lectiu, què millor que una gran pel.lícula per acabar de passar la tarda???

Com sempre, a partir de les 19.30h, s'apaguen els llums i comença l'espectacle!!La pel.lícula que ens ocupa no és altra que "Frida" (2002, USA, 120 min.), de Julie Taymor, que tancarà el cicle "Dones d'una Història".

No hi falteu!!!


SINOPSI

Hollywood va triar a una de les poques dones pintores que han meravellat mundialment el món de la plàstica: Magdalena del Carmen Frieda Kahlo i Calderon. Aquesta artista mexicana res afavorida físicament per la mare Natura (era diferent físicament a causa de la poliomielitis que va patir als 6 anys –això es va ometre en el guió–, una dent d'or amb un brillant incrustat), burleta, descarada, transgressora i revolucionària (va ser una comunista fervorosa), i amb un talent gegantesc i una voracitat sexual que no reparava en sexes –malgrat la qual cosa solament va tenir un sol amor: el muralista Diego Rivera–, no va gaudir d'una vida plaent, malgrat ser famosa, milionària i adorada per polítics, artistes i pintors (Picasso assegurava que ningú pintava cares com ella). Axò sí, una dona que es superava dia a dia a les traves que li possava la vida.

Trobada esportiva!!!


T'agrada El Local?
T'agrada l'esport?

Vine amb nosaltres a jugar a bàsket!!!

FEM UNA ESMAIXADA AL FEIXISME!

Diumenge Roig!!!


Companys i companyes,

Us convoquem a una nova jornada de treball. La nostra seu social et necessita!

Si voleu participar, només cal que ens envieu un correu o us apunteu a la llista que penjarem demà mateix a El Local.

Una abraçada molt gran!!

Xerrada-presentació del llibre: "Construint municipi des dels moviments socials"


Al novembre, EL LOCAL torna amb actes culturals i polítics.

Aquesta vegada la presentació del llibre "Construint municipi des dels moviments socials", on membres nostres, del COP, han participat.

Posteriorment, hi haurà sopar. ( cal apuntar-se)

Salut!

Cinema diumenge 7!!!


Aquest diumenge 7 de novembre torna el cinema a El Local a partir de les 19.30h amb el cicle "Dones d'una Història". La primera pel.lícula del mateix serà "Coco, de la rebeldía a la leyenda de Chanel" (2009, França, 110 min.), de la directora Anne Fontaine. Tancarem el cicle el proper 21 de novembre amb "Frida".



En aquest cicle que presentem es veurà com les dones han pogut aconseguir en diferents moments de la Història canviar la seva vida i la de la gent del seu voltant, encara que la vida no s'ho posés fàcil. Dones lluitadores que no es deixaven trepitjar per ningú, i s'aixecaven en els moments durs perquè creien en el que feien i eren fidels a les seves idees i conviccions. Frida, una pintora mexicana, amb el seu esperit de superació ens enssenya a tots i a totes, que nosaltres mateixos podem ser la salvació de la nostra vida. I Gabrielle "Coco" Chanel, dissenyadora, va canviar el món de la moda, trencant amb els patrons de l’època de vestits sobrecarregats i “corsés”, fent que la dona comencés a vestir-se per a ella mateixa en comptes de per a l’home amb dissenys senzills, còmodes i de línies rectes.



SINOPSI:



Biografia de la famosa dissenyadora de moda. Criada en un orferinat, va passar la seva adolescència treballant en un taller de costura, el qual li va obrir camí en el mon de la moda, començant per confeccionar barrets, els quals en un principi no van tenir molt d'èxit. Ajudada pel seu protector i la seva tenacitat, va aconseguir un lloc en el món de la moda més actual fins als nostres dies. Però no us quedeu només amb aquestes línies. Us sorpendreu com una dona en aquells anys va lluitar per una dona independent i si voleu saber com, us convidem a veure-la!!!!!

Cinema diumenge 24!!!




Continuant amb el cicle Fills sobreprotegits aquest proper diumenge passarem el film "El vídeo de Benny" una pel·lícula de Michael Haneke del qual ja vam poder veure a El Local l’esplèndida "Funny games". Com sempre, a les 19.30h comença la funció!!


El vídeo de Benny (Àustria-Suïssa, 105min, 1992)



És una pel·lícula sobre la culpabilitat paterna i l’allunyament de la realitat a través dels medis de comunicació. El poder d’ésser manipulats constantment a partir d’imatges filmades.



Sinopsi:

Un noi es troba aïllat del món, només veu la realitat a través de pantalles de televisió, una realitat que per a ell pot ser alterada tal com si fos un video. Els seus pares desconeixen la vida que porta el seu fill, el tenen descuidat fins que un dia un video els dirà el que ha arribat a fer. Ells lluny d’afrontar la crua realitat d’un noi amb problemes que ha de tenir obligacions i deures, el defensaran a ultrança malgrat això el perjudiqui més encara.

Us hi esperem!!!

Cinema diumenge 3!!!


Després d'una exitosa "Nit de Terror" a la terrasseta, tornen les cites cinèfiles de les tardes de diumenges a El Local!!com sempre, a partir de les 19.30h!!

La pel.lícula escollida d'aquesta setmana és "Canino"(2009, Grècia, 96 min.), del director Yorgos Lanthimos, que obrirà el cicle "Fills sobreprotegits". "El video de Benny", de Michael Haneke, tancarà el cicle el proper 24 d'octubre.


Aquest nou cicle de cinema té l’objectiu de reflectir i fer reflexionar sobre uns mals hàbits que s’estan donant cada cop més sovint avui dia en l’àmbit de l’educació paterna i materna. Aquests nous hàbits es caracteritzen per una protecció excessiva dels seus fills i filles.

Pares i mares que defensen costi el que costi la seva canalla respecte un món exterior que veuen completament hostil i amenaçador, amagant-los en una bombolla i no deixant-los que s’equivoquin i aprenguin de la pròpia experiència. Generant al cap i a la fí, sense voler-ho, éssers immadurs i irresponsables, quan no petits monstres.

La primera cinta (Canino) mostra un cas extrem de sobreprotecció familiar. Els pares tenen tancats els fills dins casa des del seu naixement donat que el món extern aporta valors perjudicials segons el seu parer i ells escolliran tot allò que hagin d’aprendre els seus fills.

A la segona (El vídeo de Benny) tenim el cas contrari: uns pares que no pensen gaire a l’educació del seu fill, compensant-lo amb diners i capricis. Només quan l’actitud del seu fill se’ls en vagi de les mans actuaran i ho faran sense voler veure la realitat, aillant-lo i encubrint-lo.



SINOPSI



Uns pares decideixen aïllar els seus fills de la societat des del seu naixement. D’aquesta manera tot el que sabran del món quan siguin majors serà allò que els seus pares volien. Arriba un moment que el pare decideix portar una noia per a que el seu fill ja adult satisfaci les seves necessitats sexuals, aquest petit contacte amb l’exterior obrirà la porta a noves actituts en uns fills amb personalitat censurada i això trasbalsarà els plans paterns.



Apunts sobre la importància de la pel·lícula:

És un film amb grans dosis de crueltat combinats amb humor negre que afecten força l’espectador. Aquest és l’objectiu d’una pel·lícula que vol fer reflexionar més enllà de l’educació als fills, cap a la manipulació de masses políticament. Tenint en compte que una sola persona amb tot el poder (pare-dictador) es capaç d’alterar la personalitat d’un conjunt (fills-societat) mitjançant la censura.

Va rebre el premi a la millor pel·lícula a Cannes (Un certain regard-2009), a Sitges (2009) el premi al millor director revel·lació i pel·lícula de públic jove i mundialment múltiples premis.



Us hi esperem!!!

Avenç de programació!!!

Nit de Terror!!!


La “Nit de Terror” de El Local ja és aquí!!!la millor manera de començar la temporada cinèfila i alhora fer la prèvia del més internacional dels festivals de cinema de casa nostra, el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, cita inel.ludible a principis d’octubre!!

Doncs això, aquest dissabte 18 de setembre a partir de les 22h programa doble amb un clàssic indiscutible de primer plat i un dels films dels darrers anys que millor ha sabut combinar horror i comèdia de postres.

Veniu a patir, a riure i a cridar amb nosaltres!!!

Ah!!i haurà crispetes... GRAAATIISS, EEEH, EEEEH???!!!



Us hi esperem!!




HALLOWEEN – John Carpenter

(1978, USA, 93 min.)


El petit Michael Myers assesina a sang freda a la seva família una nit de Halloween. Quinze anys després, s’escapa del psiquiàtric on ha estat tancat i torna a sembrar el pànic a la petita localitat on va ocòrrer aquell terrible crim. Un dels doctors del psiquiàtric el segueix la pista.

Tot un clàssic del cinema de terror convertit en obra de culte. Rodada en només tres setmanes i amb un pressupost de sèrie B, va marcar un abans i un després en el gènere, instaurant uns patrons que encara avui dia es repeteixen i plagien fins a la sacietat. A diferència però, de sagues posteriors nascudes a la seva ombra (com la popular “Viernes 13”), Carpenter no fa un ús excessiu de la sang explícita, basant el seu èxit en la creació d’una atmòsfera d’allò més inquietant i torbadora (recolzada per la minimalista banda sonora, obra també del propi Carpenter), amb un dels psychokillers més carismàtics de la Història del cinema.


FEAST – John Gulager

(2005, USA, 78 min.)


Els clients d’un bar perdut en una carretera rural hauran que lluitar per salvar les seves vides d’unes criatures monstruoses que se’ls volen cruspir sense compassió.

Gamberrada repleta d’humor negre a més no poder, amb les dosis de gore corresponent i amb un ritme frenètic . Un film altament entretingut i distret, que agradarà especialment als amants de pel.lícules com “Abierto hasta el amanecer” o “Planet Terror”.



Diada 2010!!


El proper divendres dia 10 de setembre a partir der les 21,30 hores celebrarem la Diada Nacional de Catalunya a la plaça 11 de setembre, davant del teatre Auditori.

És un acte organitzat conjuntament per l'Associació de El Local i pel COP- CpR.

Trobem que l'acte institucional és massa encarcarat
i en vé de gust des de fa temps, organitzar un acte propi.


* L'acte consistirà en un sopar popular (botifarrada i més coses).



* Comptarem amb la presència del Titot (cantant de Brams, Mesclat i destacat activista independentista)
* I acabarem amb un concert a càrrec de la música Balcànica dels Assabé.


El sopar costarà uns 3 € a part la beguda que vulgueu consumir.

Us hi esperem.

Últims microrelats!!!

Llibertat


Una vegada, hi havia a Barcelona una finestra molt bufona que somiava poder volar i viatjar a tot arreu. La finestra estava cansada d’estar enganxada a la paret, tot el dia veient les intimitats de quatre incultes, les novel•les i les catàstrofes mundials. Ella mirava al front i s'imaginava volant, veien món i la cosa més bonica de totes, la mar Mediterrània. Un dia la nostra Marina es va enamorar. Davant de casa,va aparcar un camió ple de finestres noves i ben plantades que només veure-la van fer-li compliments. Totes menys una. En Martí, una finestra educada i tímida. Van començar a parlar, i parlant, en Martí va confessar-li que estava fart de portar vida de finestra, volia fugir i veure món. -Sempre i quan tu em facis companyia- va dir-li. La Marina va decidir que ja n'hi havia prou i es va començar a desenganxar amb força de la paret. De sobte, es va aixecar un vent huracanat que va fer volar a en Martí i va acabar de desenganxar la Marina, i tots dos enamorats van emprendre volant el viatge tant desitjat.


Autor/a: Eloradhana

-------------------------------------------------------------------------------------

Blas i Croqui


En Blas va neixer el 9 de septembre del any 0 abans de crist. Satanas Corpetit encara no conexia a Emilio Botin i els dinosaures feia 59.998.000 anys que s’extinguiren. Sortian deus sota les pedres i els cucs van tenir que emigrar (molta competencia). Bonic panorama!?... Pero Blas hi era ahí. La seva mare no era verge, ni el seu pare un colom, pero ell hi era.
Mira que de sobpte es va trobar amb un noi que es deia Croqui. Croqui era del barri, un xicot estrany. Havia tingut una mala infancia (el seu pare estava enganxat al penso i va volar). Sempre estava parlant de solidaritat, austeridad i senzillesa, pero es proclamava fill del seu deu. Mai el va caure be.
Blas era un tros de Blas!! i Croqui nomes el fill de un onze menys un.
Li fotia molt quant treia els miracles “borras” i feia bavejar als bavejadors., pero no deia res. Li fotia molt quant la gent anava al seu darrera buscan la veritat, pero no deia res. Li fotia molt quant parlava del paradis, pero no deia res. Nomes era Croqui amb les seves paranoies i els seus paranoics...deia.
Els peixos es van multiplicar, el cecs van veure, el muts van parlar i el leprosos sen van anar de graellada, pero Blas na va dir res.
Blas no va morir a la creu, ni va veure mai un circ roma. Una tubercolosis sel va emporta . Pobre Blas??...... jajajaja!!! pobre de nosaltres. Agafeu-vos que arriben corbes.
Croqui ens vigila!!!!!!!!!!!


Autor/a: Rouko Babea

-------------------------------------------------------------------------------------

MARE LLUNA


Un cúmul de cèl·lules a la immensitat, un cau segur i calent, un camí cap a la independència.
Mirades d'amor i tendresa a uns ulls desconeguts però familiars... i vas creixent cap a la llibertat.

Desig de cuidar-te sempre de protegir-te d'estimar-te fins a l'infinit, consciència d'acompanyar-te de guiar-te i de respectar-te.

Vols la Lluna? jo sóc la lluna i cada cop que vols la lluna jo sóc aquí i sempre seré aquí perquè tu ets la meva filla i jo la teva mare.

I l'amor creix i creix sense fi...



Autor/a: Txamana

-------------------------------------------------------------------------------------

QUÈ HA PASSAT?


Arribà la mare al niu i no hi havia ningú. Què havia passat amb els seus fills?
Els havien agafat?
Havien marxat ja?
Qui sap...


Autor/a: Piu piu

-------------------------------------------------------------------------------------

PRESONER DEL SOMNI


Sense acostar-me a la llum vaig caminar durant cinc dies acompanyat per la foscor. No tenia son, tampoc gana, i les meves ganes de parlar eren inexistents. Aquell tètric camí tampoc em va oferir en cap moment l'oportunitat de conversar amb ningú.
Durant tot aquest temps vaig caminar tranquil, sense cap símptoma d'esgotament, fins que de cop vaig sentir la teva veu. Et sentia, et reconeixia, però quan decidia contestar-te la meva veu no responia. Pres pel pànic angoixant vaig començar a còrrer cercant la teva silueta en algun lloc del camí. Vaig seguir la melodia de les teves paraules fins que de cop et vaig trobar al costat de la llum, encara adormida en aquell llit d'hospital. Et volia venir a buscar dins el teu somni permanent i ajudar-te a que la mort no guanyés la batalla però aquest cop no ha estat possible. Sigues forta i lluita, tornaré aviat.


Autor/a: Sac de Gemecs

-------------------------------------------------------------------------------------

La part fosca


Heu vist alguna vegada una ballarina entre les branques d’un arbre? O un dofí saltant entre les fulles? Jo sí. I quan estic molta molta estona mirant-los, també puc veure la part fosca dels arbres.
Crido la mare i ve a estirar-se amb mi a l’hamaca i li explico mentre mirem la copa dels arbres i les estrelles. Què és la part fosca? em pregunta la mare. No sé com explicar-t’ho. Doncs posa’m un exemple. Mira, aquell fantasma que demana ajuda. O aquella bruixa que crida, amb els braços cap enrere, cridant. O el llop que fa auuuuuuuuu.
La mare diu que els veu, però no estic segura. Jo sé que has d’estar molta molta estona a l’hamaca mirant els arbres i les estrelles per a trobar-hi la part fosca.


Autor/a: Júlia Soler

I encara més microrelats!!!

IMMOLACIÓ


Finalment el somni s'ha fet realitat. A partir d'avui gaudiré d'un estat de plenitud fins a l'infinit. La utopia infranquejable s'ha desfet com el fum. Sento haver llençat, des del capdamunt de tot, la meva vida, però això implicava, necessàriament, triar el camí de la lluita i la revolució per poder, més endavant, assolir la llibertat que individualment i col.lectivament volíem.


Autor/a: EL TRICICLE

------------------------------------------------------------------------------------

Com a casa, a cap lloc!



M’encanta viatjar però no suporto les esperes als aeroports. Tot sempre comença quan l’avió que has d’agafar s’endarrereix o bé et quedes tirat durant hores fent escala a un país que te la rebufa. El que se suposa una petita espera es converteix en l’aventura real del viatge. Recordo l’any passat a l’aeroport de Qatar: gairebé 10 hores a una saleta minúscula amb un duty-free tancat. Allò va ser tota una cursa de supervivència. Havíem de trobar menjar, beure i el millor lloc per dormir. Vam veure unes cadires incòmodes, una màquina d’snacks i una cafetera contra el restrenyiment. De sobte érem els protagonistes d’un documental de la 2 on es mostrava l’evolució de l’espècie. Quina experiència! L’única avantatge és que superat aquest infern les pitjors experiències del viatge quedaren totalment diluïdes. Per això hem decidit que l’any vinent ens quedarem aquí fent de guiris: fotografiant a la japonesa, pujant al bus turístic i tastant birres amb els amics. I és que com a casa, a cap lloc!


Autor/a: Shukra

------------------------------------------------------------------------------------

AMB ELS PEUS A TERRA!



Tocades les tres de la matinada d’aquella calorosa nit d’estiu, de sobte, vaig despertar d’aquell malson angoixant. Només recordava, vagament, la presència d’una jove i atractiva senyoreta anomenada Llibertat. Em parlava de saqueig, explotació, tortura, assassinat, mentida, especulació, negoci i... desprès... va fugir a corre-cuita per la porta del darrera. Encara amb esgarrifança, faig un salt del llit, trepitjo de peus a terra i opto per conversar amb la meva estimada companya, l’Utopia, qui em mitiga i dulcifica. Ens acomiadem, però prenem junts el compromís de recórrer, agafats de la mà i per sempre més, el camí de la lluita cap a la revolució de la justícia, la humanitat, la dignitat i l’autèntic somni de Llibertat.


Autor/a: Liebe

I més, i més microrelats!!

Sense tot i amb res



Sense saber ben bé cap on tirar, va pendre la humil decisió de no deixar-se enganyar. ‘Tu vida és una mierda (y lo sabes)’, deia una pintada llibertària a una paret de camí a la feina. ‘Organitza’t i lluita’, els posters del bar del jovent combatiu (fumeta i melenut). ‘Comunisme o caos’, la signatura del mail d’un amic del Facebook dels de 24/7 online. S’havia acabat. Ara sí que de la casa a la feina, de la feina a casa. I prou birres. Ordinador espatllat perquè sí. I en passar per davant de les pintades, ulls clucs. “Que caigui sol, tot plegat. Ni una pista més, a aquests malparits que tot ho decideixen sols i en profit propi. Que peti! Que els petin! S’han acabat les lluitetes de mig gas!”. Amb el camí ara sí clar cap a casa, des de la feina, va pensar que ja estava més tranquila. Amb una missió final: no fer res i veure com tot explota, pel cap o per la pota. Sola. Sense res a fer.



Autor/a: Tirallonga

-----------------------------------------------------------------------------------

Entrepans



 Què et passa? Que no tenies paper de plata? – Digué en Francesc, en veure l'entrepà d'en Toni embolicat en paper de diari.
 Doncs no, jo no tinc paper de plata. Jo només tinc paper de diari, ja que llegeixo el diari cada dia.
 Doncs jo m'estimo més llegir el paper de plata. - Respongué en Francesc, mentre desembolicava el seu.

Autor/a: Ortius

----------------------------------------------------------------------------------


XOCOLATA




·Pare compra'm xocolata
·D'acord agafa aquesta.
·No pare, jo vull el del Nesquik
·No, el de Nesquik crec que no el voldràs comprar
·Per què?
·Perque per fer xocolata cal cacau que ve de l'Africa i Nestle, la companyia que fa la xocolata que tu vols, té a nens com tú agafant el cacau, els compren com esclaus i els fan treballar dotze hores diàries. No poden anar a l'escola, mai podran llegir ni escriure i si es fan mal ningú te cura d'ells. A tu t'agrada que li facin això a altres nens perque tu puguis menjar xocolata? Per això et deia que agafesis l'altre, es de comerç just, hi treballen homes i dones que reben un bon tracte i un salari digne. Quina xocolata agafaras ?



Autor/a: Dani Montes

Més microrelats!!!

CANVI VERBAL



Una sala plena de sang gronxant-se sota el cos de sis homes estirats. Cap d'ells ferit.
Un jove qüestionant-se el perquè del seu primer tatuatge, contempla l'escena.
Música ambiental transmetent pau.
La pau és vermella i embossada.

...Uns ulls s'obren de nou...

L'esglai al vidre de l'habitació es transforma en un munt de somnis que aparcats en un racó esperaven tornar a fluir en les teves converses.
El teu cos torna a cobrar vida, després d'un temps amb l'esguard clavat a les fulles del calendari de l'any anterior; assaborint el viscut, sense saber-ne passar pàgina al proper mes.
somrius de nou i canvies incondicional per futur.


Autor/a: Agost

---------------------------------------------------------------------------------

Sense dir res


Sense dir res a ningú, va agafar la jaqueta i va fotre el camp.


Autor/a: Xerrameca

---------------------------------------------------------------------------------

FILA QUE FILARÀS…

- Avi, com és que sent un home t’agraden tant els fils?
- Petita Martina… -va dir l’avi mentre acabava un braçalet fet amb fils de colors- Perquè si t’hi fixes per tot arreu hi ha fils, i tots són ben diferents, com també ho són les persones, poden ser subtils i forts, lleugers i robustos. A alguns fils se’ls anomena lligams i aquests són invisibles, però molt tenaços, i això vol dir que costen molt de deslligar. Dels fils sempre he pensat que són els carrers que uneixen les persones.
- Aleshores el cel és el carrer dels ocells?
- I tant que si! Molt bona pensada Martina! I et diré un secret – va dir l’avi amb veu fluixa i greu mentre li posava el braçalet acabat a la nena- el bé més preuat de tots els fils, és anar desembolcallant-los per tal de descobrir el que amaguen al fons.


Autor/a: MediterràniaMent

------------------------------------------------------------------------------------

I dos més, fora de competició!!:


Un relat de les meves vacances

Jo sóc Rosa i amb una amiga vam anar a Pamplona a les festes de Sant Fermín. La meva amiga es diu Gavina ens varem allotja a la casa dels seus familiars ens van rebre amb els braços oberts i ells ens van acompanyar a molts llocs. El dia del chupinazo, estavem davant del Ajuntament mirant el balcó on parlaven les autoritats del poble. L’alcalde i els companants. Be a l’assumpte que anava, en aquell momento es que estavem mirant les coses i parlant quan de sobte ens varem trobar envoltades de gent i no se d’ont van sortir i ens vam trovar tancades. Deu meu quanta gent semblava un formiguer al mateix temps els xicots ens deien no sabeu bè on t’us heu posat, tot eren ampolles, garrafes de cinc litres de vi negre, ampolles de cava i van començar a ruixar a la gent i ens posar de color rosa i això que anavem vestides de la robe típica, dirè la samarreta blanca, mocador vermell al coll, pantalons blancs i faixa vermella. Estaven tant contents i tot aixo va ser abans de llançar el chupinazo i quan el van llencar dins de la plaça ,semblave que tothom estesin dins del mar i tots anven endavant i enrere , i cridaven visca “Sant Fermín”.
Tothom amb els mocadors vermells a les mans feiem les onades del mar. Deu Meu. Per molt que us volgues explicar no us ho podeu imaginar, quanta emocio sentía el meu cor que bategava ben fort.
Nosaltres no sabiem on possar el peus ja que e terre era emplenat de ampolles i mollat de vi que anavan llençan la gent i cridaven tant que el que caigues a terra no es podía aixecar, perdien les ulleres, les sabates i havia molt de caos, despres per sortir ni ho voldria dir pero tot no s’acaba aquí, perque quan passavem per els carrers la gent llançava galledes d’aigua desde els balcons., hi havia llocs que tenien manegues d’aigua, tots vam quedar com pollets remollats. Apart de aixo va ser molt bonic, els toros corrien per els carrers a les nits feien els focs , l’animació de la gent, les casetes de regals, el ball i la professo de Sant Fermín. Us he explicat una mica per sobre us diré que he tingut una gran experiencia.

-----------------------------------------------------------------------------------

Un altre dia de feina


No era el que s’esperava. Però allà hi era. Quieta, petrificada, estirada al seu llit. La millor part va ser quan la va sorprendre. Es va donar un bon ensurt. Anava remenant a la seva bossa i no es va adonar que algú entrava just darrera d’ella. I és clar, el mirall de l’ascensor va fer la resta. Va haver un crit contingut i una ganyota esperpèntica. Com si rès, a continuació es va dedicar a intentar refer el componiment perdut durant aquell breu instant, aquella explosió de qüotidanietat que la va deixar en evidència. Hi ha un camí més fàcil i curt que ser, que és semblar-ho. La majoria amb la portada quedarà satisfeta, com amb els titulars d’un diari de premsa. Fins i tot hi ha qui arriba a creure’s la seva pròpia paròdia. La Demelsa era una d’aquestes. Un nom així ja deu predisposar a una vida farcida de narcisisme estúpid i prepotència. Doncs això.Va ser molt fàcil, un xic decepcionant, tot plegat. Però la María ja anava tard un cop més a la feina i no hi havia temps que perdre. Va agafar les claus, el mòbil i la cartera. Abans de marxar, però, va arrossegar el cos inert de la Demelsa i el va enfonsar a la banyera.

Autor/a: Norman Bates

Concurs de microrelats!!

Ja tenim el primers microrelats!!:


Papers canviats


El meu gos borda quan plou, no dorm ningú les nits de tormenta. No em queixo, peró, sé que podria ser molt pitjor. El gos d’un amic és epil•lèptic, a ell els trons i llamps li venen de dintre de la casa. El teu gos és el teu gos, què se n’ha de fer. A mi fins i tot comença a agradar-me aixó d’haver-li de portar el diari i les sabates tots els matins.


Autor/a: Francisco Crisolino


-----------------------------------------------------------------------------------

Retalls


Inici

Només podia veure l’esquena del metge corbada sobre tu. Un segon, dos. Res. I de sobte l’esclat del teu plor, el teu primer plor. Jo també vaig plorar, esgotada, destrossada. Feliç.

I final

Et miro i veig la marca dels anys. Has perdut la força, molts cabells, algunes dents. La roba et penja flonja. Com la pell de les galtes. Em somrius, càlid. Em mires, amb un ulls que em coneixen. Tu també em desitges?
... i, al mig, la vida.


Autor/a: Hipàtia


-----------------------------------------------------------------------------------

Ajust de plantilla


Mai haguéssim imaginat que recuperar la feina dels pares hagués estat tan fàcil. Al cas d’en Joanot el jardiner, vam trigar dues hores en destruir el collage de flors del rebedor de l’ajuntament. El cap de personal, en Rodrigo, no va tenir més remei que recular i tornar-lo a contractar. Més lent va ser el cas d’en Pere i na Júlia, escombriaires els últims 25 anys, vam necessitar una setmana per fer saber a en Rodrigo que sense ells, els carrers estarien molt bruts. Així vam anar fent, fins aconseguir que tothom fos readmès; na Marisa la electricista, capaç de reparar tots els fanals que una nit van deixar de funcionar; en Fonseca, el paleta, gran especialista en refer teulades, sobretot les foradades...

Fins i tot, en l’últim cas tot va resultar molt senzill. L'ùnic problema va ser que necessitàvem una ajuda, la qual vam demanar a en Rodrigo, ja que va ser ell qui va acomiadar a tots. Tot i resistir-se, gràcies al Rodrigo, vam aconseguir que la Paula recuperés la feina a la funerària.



Autor/a: Eric Artur

Xiringo 2010!!!



Ja teniu aquí la programació del Xiringo del COP-CpR de la Festa Major de Ripollet d'aquest any, i ja en són 20!!!

Un aniversari tan especial es mereix celebrar-ho com cal i per tal d'aconseguir-ho, ens agradarà comptar amb la presència i participació de tots i totes!!!

Ens veiem al Xiringo!!


Salut i Festa Major!!



Cinema diumenge 25!!!


Aquest diumenge 25 de juliol, com sempre a partir de les 19.30h, nova sessió de cinema amb la que tanquem el cicle "Temps Moderns" i alhora la programació d'aquesta temporada, que reprendrem després de vacances. La pel.lícula escollida per a l'ocasió serà "Cenizas del cielo" (2008, Esp, 96 min.), de José Antonio Quirós.

Vingueu amb nosaltres a despedir la temporada cinèfila amb la màxima comoditat i confort: aire acondicionat, coixins, cerveseta fresqueta... què més voleu???


Salut i Cinema!!!




SINOPSI



Ferguson (Gary Piquer), un escocès aventurer, escritor de guíes turístiques, visita el nord d'Espanya per completar la seva última publicació. L'autocaravana que condueix s'espatlla, no precisament a la vorera d'una meravellosa platja, sino sota les xemeneies d'una central tèrmica. Es queda un temps, i descubreix un nou món, un “lloc impossible” a on iniciarà una peculiar amistat amb Federico (Celso Bugallo), un home de camp que creu que el compromís de Kyoto tancarà la tèrmica que contamina la vall.


Serà Federico el que farà descubrir a l'anglès la singular vida en aquell microcosmos amenaçat. Allà viu Cristina (Clara Segura), una dona amb dos fills que viu al costat de la tèrmica; una parella que creu no poder tenir fills per culpa de la Tèrmica (Fran Sariego i Beatriz Rico); un miner prejuvilat amb el golf (Adriano Prieto); i un pescador que pesca de tot menys peixos. De mica en mica, Ferguson es veurà inmers amb el compromís per recolzar a Federico en la seva lluita contral la central Tèrmica. No es veurà qui sortirà victoriós.... Algú podrà vencer al Progués????

I CONCURS DE MICRORELATS A EL LOCAL

I CONCURS DE MICRORELATS DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL EL LOCAL


El Local engega una iniciativa perquè tothom pugui col·laborar i expressar-se lliurement. Intenteu fer el vostre microrelat i envieu-nos-ho. Volem que l'escriptor que portem dins surti i reflexionar entre tots i totes. Vinga animeu-vos. Aquí teniu les bases:


Tema dels relats

Us proposem un tema. Però, com que el que volem és que participeu, us deixem llibertat, sense cap restricció, per interpretar-lo o canviar-lo.

La llibertat. Individual o col·lectiva.

“Somniar és la plenitud de la llibertat, sense cap restricció.”

Miquel Bauçà (Felanitx, Mallorca 1940-Barcelona 2004)

Extensió

Un màxim de 1000 caràcters, incloent els espais.

Format

Els relats s’han de presentar escrits en català i amb un títol.

Presentació

Els relats s’han de publicar al blog del Local, http://ellocalripollet.blogspot.com/ a l’entrada 1r Concurs de Microrelats o a través del correu electrònic, a l’adreça localripollet@gmail.com, enviant un correu amb l’assumpte 1r Concurs de Microrelats. L’organització penjarà al blog els relats que arribin a la bústia.

Podeu presentar-los amb el vostre nom o amb pseudònimm però el jurat ha de conèixer en tots els casos la identitat real de l'autor/a.

Termini

Teniu del dia 16 de juliol al 22 d’agost per presentar els vostres relats.

Exposició

Els relats quedaran exposats, a mida que vagin arribant a l’organització, a l’espai d’exposicions d’El Local. I, durant els dies de Festa Major, al Xiringo.

Votació Popular

Entre els dies 23 i 28 d’agost podreu votar els dos microrelats que més us agradin. Els vots no poden ser anònims, cal informar el vostre nom i cognom, i no podeu ser autors del relat que voteu.

Els vot popular es podrà emetre pels mateixos canals que la presentació dels relats, o amb una papereta que podeu dipositar en una urna destinada a aquest fi i que trobareu de dilluns a dijous a El Local i divendres i dissabte al Xiringo de Festa Major.El resultat d’aquesta puntuació serà el vot popular, que el jurat tindrà en compte en emetre el seu veredicte. El jurat estarà facultat per donar un Premi del Públic utilitzant aquest vot popular.

Jurat

El jurat és secret per a què no es repeteixin mals exemples d’altres competicions (llegeixi campionat de futbolí).

Premis

Hi hauran un primer, segon i tercer premis que es lliuraran al xiringo de Festa Major el diumenge 29 de juliol. Aquell dia els descobrireu.

4rt Correbars de Ripollet!!!


Què tal, gent??

Sóm a mitjatnts de juliol i la Festa Major de Ripollet comença a apropar-se mica en mica i això vol dir: CORREBARS!!!Sí, amics/gues, divendres 27 d'agost donem el tret de sortida un any més amb festa grossa i xerinola pels carrers del nostre poble!!


Aquest any introduirem una sèrie de novetats, així que estigueu atents/tes!!! Primer de tot, comentar-vos que el punt de sortida no será aquest cop la Plaça 11 de setembre sinò el Parc dels Mestres (aka “Parc dels Pijos”) i l’hora será les 18.30h. El recorregut per tant, variarà una miqueta inicialment, amb el “Bar Nou Mercat” (nova incorporació!!) com a primera parada, continuant amb La Neu, El Local, Bar Cinema Cot, Bar Génesis, Rustic Caffé, Bar Peña Bética i com no, finalitzant al Xiringo del COP-CpR, on per cert la festa promet ser sonada.



Abans d’arribar comenceu a fer els primers escalfaments perquè no sabeu el que us espera!!A partir de les 23h “The Surfin Burritos” (http://www.myspace.com/thesurfinburritos) ens faran ballar sense parar a base d’himnes de rock i surf, amb un repertori replet de grans clàssics!!oooh, yeaaah!!!!

Pels qui encara tinguin ganes de més, Dj Verbeno un cop més entrarà en escena disparant mega hits a tort i dret!!!

I parlant d música, al correbars també en tindrem, amb la banda de músics cerdanyolencs, que repeteixen i qui sap si encara seran capaços de millorar el repertori de l’any anterior!!!

Pels interessats en els aspectes més "tècnics", sapigueu que també aquí tenim novetats. Amb cada "ristra" de tickets disposareu de 10 consumicions (2 més que l’any passat) + un mocador exclusiu inclòs amb un preu total de 15 euros. Pamplona té el Sant Fermí, però nosaltres tenim el CORREBARS!!!!

Doncs això, no hi falteu, que ens ho passarem d'allò més bé!!!


Salut i correbars!!

Cinema diumenge 18!!!


Aquest diumenge 18 de juliol (eh, Sebas??jeje) a partir de les 19.30h nova sessió cinèfila amb "El somni" (2008, Catalunya, 77 min.) de Cristophe Farnarier, inaugurant el cicle "Temps Moderns", que conclourà diumenge 1 d'agost amb el film "Las cenizas del cielo".



La paraula “modernitat” normalment va associada a progrés, millores tècniques, científiques, artístiques i avenços de tota mena. Però hi ha una altra visió menys idíl.lica. La modernitat moltes vegades comporta la destrucció del territori i també de velles tradicions, valors, pràctiques i relacions socials molt més respectuoses amb el medi. Comporta en definitiva una major trencament en el vell equilibri entre l’èsser humà i la natura.



Aquest és un cicle que ens vol fer reflexionar sobre l'estat actual del nostre planeta terra, tant en l’àmbit físic (amb la contaminació) com en el social (alterant la vida de la gent del camp).



Ens trobem dins d’un sistema basat en el creixement i l'acumulació constant, això és insostenible, i acabarem per esgotar els recursos naturals del planeta, molts dels quals no són renovables. Segurament són molts els que pensen que aquests recursos son inesgotables, i que la contaminació i la pèrdua de biodiversitat i de paisatges és el preu que s'ha de pagar pel progrés. Aquest cicle, però, ens ensenyarà que encara hi ha una petita part de la societat que es preocupa pel benestar de tots nosaltres i de tot el que ens envolta, i que mica en mica, entre tots i totes podem millorar la nostra qualitat de vida i cuidar tot allò que ens dona vida!!!





La primera pel·lícula:

El somni de Christophe Farnarier (77min, 2008, Catalunya)

Aquest film els darrers moments d’un ofici a hores d’ara ja extingit al nostre país: el pastor transhumant. A través dels poc més de 70 minuts de pel·lícula podrem assistir a un fet insòlit avui en dia, una persona que gaudeix treballant tots els dies de l’any al costat dels seus animals i compartint el meravellós espectacle de la natura al seu costat. Diuen que camina entre el documental i la poesia aquest fantàstic film que acompanya el pastor desde l’Empordà fins al Ripollès (100km) sempre a peu i al seu costat.

El somni en paraules del seu autor és “un somni de llibertat, humanitat i de respecte al medi ambient”.

El pastor protagonista Joan Pipa es va fer darrerament conegut per entrevistes a TV3:

http://www.youtube.com/watch?v=9cP3jwytsgM

I s’ha d’esmentar que al Festival de cinema de Locarno (Itàlia) va rebre elogis per part del públic i la crítica.

Cinema diumenge 4!!!


Aquest diumenge tornem amb més cinema i jazz a partir de les 19.30h amb el film "Cotton Club" (1984, USA, 128 min.) de Francis Ford Coppola.Us hi esperem!!

SINOPSI

Estats Units, anys vint. El Cotton Club és el night club de jazz més famós de Harlem, Nova York. La seva història és la història de la gent que freqüenta el local. Richard Gere és Dixie Dwyer, un atractiu trompetista en busca de l’èxit la sort del qual canvia de forma espectacular quan salva la vida del gàngster Dutch Schultz -Bob Hoskins-. Gregory Hines és Sandman Williams, un brillant ballarí de color que somnia amb convertir-se en estrella. Diane Lane és Vera Cicero, la novia de Dutch Schultz, una jove bella i ambiciosa. La seva vida pot córrer perill davamt la passió prohibida que sent per Dixie.

Excel.lent pel.lícula on el mestre Coppola proposa un excepcional homenatge a una època, una manera de fer cinema i una forma d’entendre la música prenent com a centre de l’acció un famós club de Nova York de finals dels anys 20, en els temps gloriosos del jazz.

ARRIBA LA REVETLLA DE SANT JOAN

Hola família, un altre any ens trobem a les portes de la revetlla de Sant Joan i esperem tornar a passar-la tots junts a El Local i amb molta gresca!

Us fem cinc cèntims de com anirà la nit.

A les 21:00 hores comença el sopar. Aquest any, butifarrada amb coca i cava de postres. I, per acabar un sopar rodó, rom cremat.

Després un altre clàssic, actuació de les Bruixes a les 22:30 i que corri la pólvora!

I acabem la nit amb música. Primer amb Impagados, rumbeta bona en directe. I després ballem fins que ens aguanti el cos amb els nostres dj’s.

Porteu els vostres carnets de socis i sòcies, que tindreu preus especials al sopar. I si encara no el teniu, porteu la foto i us el fem al moment!

Us esperem a tots i a totes!!!

Cinema diumenge 20!!!


Aquest diumenge tornem a la càrrega amb el millor cinema a partir de les 19.30h amb una nova edició del “Dia del soci”. La pel.lícula escollida aquesta vegada ha sigut “Acordes y desacuerdos” (1999, USA, 95 min.), de Woody Allen i que alhora servirà per obrir el cicle “A ritme de jazz”, que tindrà com a segon plat “Cotton Club” (4 de juliol).



Des de la comissió de cinema volem aprofitar el bon moment que viu el jazz en directe a la nostra seu social i sumar-nos a la festa. El jazz, gènere musical nascut a finals del segle XIX als Estats Units, es caracteritza principalment per eludir la execució de les interpretacions a partir de la lectura fidel de la partitura. Dit d’una altra manera, la seva base és la improvització (a partir d’una estructura armònica determinada, això sí).



Jazz i cinema neixen gairebé de la mà. De fet, la primera pel.lícula sonora de la Història no és altra que “The Jazz Singer”(1927). Però no podem dir que aquest fos un títol premonitori. No seria fins ben entrada la dècada dels 50 i a Europa, on el jazz es torna a utilitzar de forma significativa per al cinema. Ens referim al moviment de La Nouvelle Vague, que incorpora el jazz com a font d’inspiració narrativa i tècnica, fent ús de la improvització i el caos creatiu. El millor exemple d’aquesta fussió és sens dubte “Ascenseur pour L'échafaud"(1957), amb una extraordinaria banda sonora que va ser gravada pel genial trompetista Miles Davis mentre visionaba la pel.lícula.

Als anys seixanta s’acaba per asumir el jazz com un element co-substancial del cinema i que compositors procedents d’aquest estil musical (Henry Mancini, Lalo Shifrin o Quincy Jones) es professionalitzin en la composició de les bandes sonores. Però no serà fins gairebé finals de segle on cinema i jazz es tornen a trobar veritablement, amb la col.laboració inestimable d’enormes directors i productors de cinema que alhora eren i són grans aficionats al jazz també. Així tenim a Bertrand Tavernier amb "'Round Midnight", (1986) Clint Eastwood amb "Bird" (1988), Francis Ford Coppola amb"Cotton Club" (1984) i ja una mica més aprop Robert Altman, amb "Kansas City" (1996) i Woody Allen amb "Acordes y Desacuerdos" (1999).



SINOPSI


Estats Units, anys 30. Emmet Ray és un geni del jazz, un guitarrista magistral, només superat per l’home que l’obsesiona: el legendari Django Reinhardt. Però tant bon punt baixa de l’escenari, Emmet es converteix en un tipus arrogant, faldiller, que beu massa i que gaudeix disparant a les rates. Ell sap que és un músic de jazz amb talent però també que la seva vida de jugador i bevedor, la seva tendència a ficar-se en embolics i la seva incapacitat per a comprometre’s li impedeixen aconseguir el cim professional i sentimental. Un dia Emmet coneix a Hattie, una noia muda amb la que comença una relació massa seriosa per al seu gust



Preciós homenatge de Woody Allen al jazz, una de les seves passions. Ens trobem davant d’una comèdia agradolça a l’alçada dels millors títols del seu autor com “Annie Hall”, “Delitos y faltas”, “Balas sobre Broadway” o “La rosa púrpura del Cairo”, molt ben interpretada (menció especial a Sean Penn en el paper protagonista) i amb una deliciosa banda sonora.



Per als més curiosos, us deixem una actuació del genial Django Reinhardt amb el seu inseparable company Stephane Grappelli al violí. Si us fixeu una miqueta veureu que pràcticament només fa servir dos dits de la mà esquerra (a banda del polze amb el que sosté la guitarra) ja que els altres 2 van quedar inutilitzats després d’un accident que va patir.



http://www.youtube.com/watch?v=-iJ7bs4mTUY&feature=related



I ja que estem, Woody Allen & his New Orleans Jazz Band en plena acció!!



http://www.youtube.com/watch?v=hPl7ARZ3JE4&feature=related

Avenç de programació!!!

Cinema diumenge 6!!!


Continuem amb el cicle “Cercant una vida millor” i aquest cop ho fem de la mà de Lars Von Trier, un director danès al qual no agraden els decorats i sorprèn amb aquesta pel·lícula rodada en un estudi buit i ratlles al terra que indiquen tot allò que hauria d’haver al decorat i ens hem d’imaginar. Una proposta força radical que no desmereix una bona història com la que ens presenta, una història d’esperances (aquest cop dipositades en un grup de gent d’un poble) que com vam veure a Mulholland drive poden desvirtuar-se pel camí.



Sinopsi:

Grace (Nicole Kidman) és la filla d’un gàngster del qual decideix fugir i viure una nova vida lluny de la màfia. Troba auxili en un poblet del centre d’Estats Units anomenat Dogville. Els habitants del poble accepten amagar-la però decideixen fer-la fora en dues setmanes si algun dels del poble no accepta la seva situació. A partir d’aquell moment es podrà veure l’evolució de les actituds de les gents del poble vers aquesta noia que els necessita i farà el que sigui per ser acceptada.



Fitxa tècnica i reconeixements:

País i any: Dinamarca, 2003

Durada: 143 minuts

Direcció: Lars Von Trier

Intèrprets: John Hurt, Nicole Kidman, Paul Bettany, Harriet Anderson, Ben Gazzara.

Premis, nominacions: Nominat a Palma d’or de Cannes, millor film per la crítica espanyola, brasilenya i russa, i Lars Von Trier el millor director europeu.



A més a més:

Aquesta pel·lícula es va fer tan coneguda que els humoristes de Muchachada Nui van fer un capítol ambientat com aquestà pel·lícula on ens expliquen la difícil convivència entre la família Von Trier (del director de Dogville) i la família Spielberg.

Enllaç:

http://muchachadanui.rtve.es/lars-von-trier.html.

També van fer un celebrity del director:

http://muchachadanui.rtve.es/celebrities-lars-von-trier.html



Us hi esperem!!

Cinema diumenge 23!!!


Aquest diumenge una nova sessió de cinema de qualitat amb la pel.lícula "Mulholland Drive" (2001, USA-FR, 147 min.), de David Lynch que obrirà el cicle "Cercant una vida millor".

Un cicle amb dues històries sobre l’esperança en temps difícils i la lluita per millorar. Aquest somni pot acabar complint-se o no ser més que una il·lusió frustrada, però el fet d’haver-ho intentat és més que suficient per a sentir-se orgullós.

Per començar tindrem una pel·lícula única que posarà a prova les nostres capacitats sensitives i cognitives i que alhora entretindrà amb la seva barreja de suspens i humor. Tots els sons i imatges tenen un sentit però caldrà lligar-ho tot per donar sentit a la història que ens presenten.



SINOPSI


Betty, una noia jove de poble, guanya un concurs de ball i li arriba l’oportunitat de la seva vida per triomfar: li regalen un viatge a Hollywood per provar sort en el càsting d’una pel·lícula. D’altra banda una noia pateix un accident amb un cotxe i és l’única supervivent. Les dues noies es coneixeran a Hollywood, idíl·lic paratge de les estrelles i somnis, però que oculta moltes històries que desconeixem.


Aquesta és l’obra més valorada mundialment tant per crítics com audiències del director David Lynch que es va a donar a conèixer per la seva sèrie Twin Peaks a finals dels 80. El misteri d’arrel onírica i l’humor absurd són les claus en el cinema d’aquest director i aquesta pel·lícula n’és un clar exemple. Finalment cal destacar la brillant actuació de Naomi Watts que com veureu canvia de registre completament del terç inicial del film a la darrera part. L’última obra de Lynch segueix la temàtica del Hollywood amagat sota les aparences, però porta el laberint oníric molt més enllà d’on arriba aquesta. Guanyadora del premi al millor director a Cannes (2002) i nominació a Palma d’or, millor film a Sitges i als Oscar.


Us hi esperem!!

Cinema diumenge 9!!!


Ja hi tornem a ser!!aquest diumenge nova sessió de cinema del bo, però ALERTA!! aquesta setmana adelantem la hora a les 19h en punt perquè podeu gaudir també de l'exhibició posterior del Barça de bàsquet a la final de la Eurolliga!!!en càs improbable de que el conjunt blaugrana no arribés a la final, podeu fer companyia a les 18h al Winer per veure la disputa pel 3er i 4rt lloc i fer una mica de temps fins que comenci la peli, q seria a les 20h. ho heu entès??

Doncs anem per feina!!el film que ens ocupa no és altre que "Tropa de élite" (2007, Brasil, 114 min.) de José Padilha i que tancarà el cicle "L'altre Brasil"


SINOPSI



Brasil, any 1997. El capità Nascimento és el comandant d’un esquadró del Batalló d’Operacions Policials Especials (BOPE), un cos d’élit de la policia de Rio de Janeiro. Entrenats de forma rigurosa, les seves implacables accions tenen com a missió arribar a les faveles on la policia, principalment per por o per ser corrupta, no pot ni vol arribar. Nascimento vol deixar el seu lloc de treball, ja que està a punt de ser pare, però abans necesita trovar al substitut adeqüat.

Basada en el llibre “Elite da Tropa” escrit pel sociòleg Luiz Eduardo Soares, amb la col.laboració de dos ex-capitans de la BOPE, ens trobem davant d’una pel.lícula tant dura com creible on es mostra sense rodejos la violència i corrupció de la policia brasilera així com els grups de narcotraficants i el poder paral.lel (i no menys violent) a l'Estat que exerceixen. Un món podrit, brut, en el qual els honrats semblen no tenir cabuda i són castigats. Guanyadora de l’Ós d’Or al Festival de Berlín com a millor pel.lícula.


Us hi esperem!!

Cinema diumenge 25!!!


Aquest diumenge torna el cinema a El Local a partir de les 19.30h amb una nova edició del "dia del soci" on la pel.lícula escollida aquest cop entre les vostres peticions ha sigut "Ciudad de Dios" (2002, Brasil, 135 min.) de Fernando Meirelles, i que obrirà el cicle "L'altre Brasil"

Quan sentim la paraula “Brasil” segurament el primer que ens ve al cap és samba, carnaval, futbol, platges paradisíaques i interminables… però més enllà de la imatge típica de postal hi ha una realitat molt més dura per a molts dels seus habitants. Perquè Brasil és un país de grans desigualtats, amb molta pobresa i marginació. És als barris perifèrics de les grans ciutats com Salvador de Bahia, Sao Paulo o Rio de Janeiro on trobem les situacions més extremes, on la degradació econòmica i social arriba fins a límits inimaginables. Són les famoses “faveles”, aglomeracions d’habitatges amb una absència parcial o absoluta de serveis públics mínims com la sanitat, el telèfon o fins i tot l’energia elèctrica o l’aigua corrent. Ciutats sense llei o més aviat on el que predomina és la llei del més fort, ja sigui la policia o les bandes armades. On tristament l’única via per poder sortir endavant que troben molts dels dels seus habitants és el camí de la delinqüència, la prostitució o les drogues. Reflexe d’una societat corrompuda i corrupta, on ni tan sols els nens (els famosos “meninos da rua”) escapen a la seva misèria, les faveles són l’altra cara de la moneda dels gratacels i hotels de luxe que trobem a la vora. Una imatge colpidora i insultant on pren cos de la manera més gràfica possible una màxima no declarada del capitalisme salvatge i neoliberal: perquè hi hagin rics i han d’haver pobres i com més pobres siguin els pobres, més rics seran els rics.

Per exemplificar tot això, hem triat dues de les pel.lícules més signiticatives del que és coneix a Brasil com a cinema de “retomada”. Totes dues escrites per Bráulio Mantovani, tant “Cidade de Deus” com “Elite da tropa” presenten una violència crua, amb un muntatge que no da respir, un guió ágil i una forta crítica social.


SINOPSI

Buscapé té 11 anys i viu a Cidade de Deus, un suburbi de Rio de Janeiro. La vida en aquest barri està dominada pels furts, baralles i emfrontaments diaris amb la policia, però Buscapé prefereix quedar-se al marge. Ells somia amb ser fotògraf. Dadinho té la seva mateixa edat i també té clar el seu futur, encara que molt distint. Vol convertir-se en el criminal més famós de Rio de Janeiro.

Excepcional i innovadora pel.lícula brasilera en la que el talent visual està al servei d’una narració densa però trasparent. En la línea de Tarantino, Fernando Meirelles va saber absorvir el millor del cinema americà dels setenta per a oferir-nos la seva peculiar visió de les lluites entre bandes a la favela “Cidade de Deus” fa unes dècades. El propi rodatge va estar condicionat per les relacions de poder que estructuren aquest món: els realitzadors van haver de demanar la col.laboració del cap d’una favela per a poder filmar a la seva zona, acceptant com a condició que es contractés a la majoria d’actors i extres entre la mateixa gent de la favela, cosa que va donar més verosimilitud a la història. Magistral en tots els sentits, amb un gran sentit del ritme, un soberbi muntatge i utilització de la música i una admirable capacitat per mostrar la bellesa al bell mig de la tragèdia.


Us hi esperem!!

I recordeu, dissabte al matí totes a Fontetes amb el nostre equip de futbito!!!!

Avenç de programació!!!

Cinema diumenge 11!!!


Aquest cap de setmana no us avorrireu a El Local!! després de veure com el Barça apallissa als merengues tant en futbol com en bàsquet, de donar la brasa al Millagui i al Txurru, de fer una mica de intercanvi pre-capitalista a ritme de jazz, de rependre els entrenaments del nostre super equip de futbol sala un cop acabades les vacances... doncs sí, encara n'hi ha més!!! per rematar la faena, peliculón al canto!!!!

Ja sabeu, diumenge a les 19.30h torna lo bó i lo millor del setè art aquest cop amb el film "Y tú mamá también" (2001, Mèxic, 105 min.) d'Alfonso Cuarón i que tancarà el cicle "Carretera i manta"

Us hi esperem!!!


SINOPSI



Julio i Tenoch són dos joves de classes socials diferents però units per una gran amistat centrada en lligar amb noies i passar-s’ho d’allò més bé. En el transcurs d’una festa coneixen a Luisa, una avorrida noia espanyola casada amb el cosí de Tenoch. Luisa, per a passar una crisi, decideix anar-se amb els dos adolescents en un viatge sense rumb fix, una aventura en la que tots dos perdran grant part de la innocència, posarà a prova la seva amistat i marcarà les seves vides per sempre.

Protagonitzada per uns esplèndids Maribel Verdú, Gabriel García Bernal i Diego Luna, ens trobem davant d’un relat eròtic de despertar sexual, una història agradolça sobre el pas a la maduresa enriquida amb apunts socials. Una pel.lícula valenta, emotiva, colpidora, a estones simpàtica i a estones trista, però sempre emocionant i plena de vitalitat.

Cinema diumenge 21!!!


Sí, amigues. Aquest diumenge nova dosi cinematogràfica a partir de les 19.30h amb la pel.lícula "A Wong Foo. ¡Gracias por todo!" (1995, USA, 109 min.) que obrirà el cicle "Carretera i manta" i que alhora servirà per homenatjar a un dels ídols de l'adolescència (i no tan adolescència) de la nostra estimada Montse. Ens referim a Patrick Swayze, desaparegut recentment i que ja ens va demostrar de tot el que era capaç amb la mítica "Dirty Dancing".

In memoriam


"Carretera i manta" és l'expressió més gràfica que hem trobat per definir un cicle que vol servir per fer un petit mostrari del gènere cinematogràfic que rep habitualment el nom de "Road movies". A part d'això, la sexualitat també serà un tema de fons comú a ambdues pel.lícules.

“Road movie” (literalment "pel.lícula de carretera", en anglès) és un gènere cinematogràfic en el qual l’argument es desenvolupa en el transcurs d’un viatge. Hereves de la tradició literaria del viatge iniciàtic, que es remunta a l'Odisea homèrica, les road movies combinen la metàfora del viatge com a evolució personal amb la cultura de la movilitat individual tant típicament ianqui i també de l’Occident opulent després de la Segona Guerra Mundial, quan la possessió d’un automòbil es torna en un dels símbols de la identitat adulta.

“Rebelde sin causa” i “Salvaje” són dos dels primers títols més cèlebres; la maduresa del gènere vindria amb cintes com “Bonnie y Clyde” i “Easy Rider”, on la noció del viatge és part explícita de la temàtica.

En els últims anys podem trobar una bona pila de “road movies” força interessants com de fet algunes que ja han passat per El Local: “Hacia rutas salvajes”, “Diarios de motocicleta” o “Little Miss Sunshine”.


SINOPSI


Tres drag queens, viatgen en un càdilac des de Nova York fins a Holywood per participar en el concurs nacional de drag queens d'Amèrica. A mig camí el cotxe se lis para en un petit poble desconegut, a on canviaran la vida dels seus habitants....

Dirigida per Beeban Kidron i protagonitzada per Patrick Swayze, Wesley Snipes i John Leguizamo, és aquesta una comèdia amb petites escenes dramàtiques, on les drag queens 'Vida Boheme, Noxeema Jackson i Chi chi Rodriguez volen ensenyar el respecte per a tothom, sigui qui sigui.


Us hi esperem!!!

Cinema diumenge 7!!!


Aquest diumenge una nova sessió de cinema "Entre fums" a partir de les 19.30h amb la pel.lícula "Gracias por fumar" (2006, USA, 92 min.), de Jason Reitman. Alerta, que es rumoreja que potser ens visita el Ramoncín d'incògnit!! ja sabeu, abans de venir a El Local passeu per la fruiteria i a qualsevol que entri amb una pinta un tant sospitosa, maletí i ulleres de sol: pluja de tomàquets!!!


SINOPSI

Basada en la novel·la de Christopher Buckler sobre el lobby de les tabacaleres, Jason Reitman d’una manera divertida ens mostra la vida de Nick Naylor. Nick, cap de premsa d’una gran companyia de tabac, dedica la seva vida a defensar els drets dels fumadors en la cultura neo-puritana d’avui dia. Enfrontat a grups de defensa de la salut i a un oportunista senador, Nick passa a l’ofensiva com a relacions públiques del consum de cigarretes, però al mateix temps comença a pensar en la imatge que està donant al seu fill petit Joey.


Debut cinematogràfic de Jason Reitman (“Juno”, “Up in the air”), constitueix una sàtira salvatge i elegant al mateix temps. Una comèdia entretinguda, intel.ligent, crítica i repleta d’ironia que no deixarà a ningú indeferent, amb un gran guió i bones interpretacions.


Us hi esperem!!!

Jornades per l'habitatge


L’Associació Cultural El Local engega aquest dissabte 27 de febrer les Jornades per l’habitatge. Durant els mesos de març i abril El Local convida la població a reflexionar i debatre sobre el tema de l’habitatge acollint activitats que busquen la participació i el debat entre tots. Aquest dissabte l’associació s’adhereix al Dia Internacional contra les malalties d’origen especulatiu i urbanístic i proposen un seguit d’activitats que pretenen generar debat, fer una crítica seriosa i mobilitzar la ciutadania enfront de l’especulació i les seves conseqüències. L’Associació Cultural El Local, c/Monturiol 32, obrirà les seves portes dissabte a les 18:30 hores per poder visionar un documental de Guillermo Cruz, titulat €spanish Dr€am en el qual es mostra un recorregut panoràmic pel problema de l’habitatge. En acabar realitzarem una taula rodona sobre els habitatges de protecció oficial on participaran membres del COP-CpR, l’AEB de Badia i un promotor local. Aquesta taula rodona serà el punt i final de la primera jornada on es debatran i es reflexionarà sobre la realitat local dels habitatges de protecció oficial i es coneixeran realitats properes amb l’objectiu de posar en comú diferents experiències i les seves alternatives.


Ja sabeu, dissabte 27 a les 18:30 el video €spanish Dr€am i, en acabar, taula rodona amb membres del COP-CPR (Ripollet) i de AEB (Badia) per parlar sobre els pisos de protecció oficial.